HELLEN KELLER

Va néixer als Estats Units. Als dinou mesos va sofrir una malaltia que la va deixar sorda, cega i incapaç de parlar. Però als set anys s'havia inventat diferents signes per comunicar-se amb la seva família. Al 1887, la seva família es va posar amb contacte amb Alexander Graham Bell, que treballava amb joves sords. La varen posar a treballar amb Anne Sullivan, qui va ensenyar-li la llengua de signes. Anne Sullivan aïllà a Helen de la resta de la família en una petita casa del jardí on va ensenyar-li en primer lloc a seguir ordres. Però el primer gran pas de Helen va ser quan es va adonar que els moviments de la mà de la seva mestra simbolitzaven l'aigua. Així començà a exigir-li a Anne Sullivan que li ensenyàs noms d'altres objectes familiars (per exemple la seva nina). Anne ensenyà Helen a pensar i parlar tocant els llavis mentre altres parlaven, sentint les vibracions i lletrejant en la palma de la seva mà. També aprengué a llegir en francès, aleman, grec i llatí en braille. Als 24 anys es va graduar “cum laude” de Radcliffe College, on Anne Sullivan havia traduït cada paraula en la seva mà, i va ser la primera persona sorda en graduar-se de la universitat. Helen , amb la seva força de voluntat, es va convertir en una gran oradora i va ser autora mundialment famosa. L'objectiu de la seva vida va ser la lluita per les persones amb diversitat funcional auditiva. Més tard va crear una organització per a la prevenció i tractament de la ceguera. Va ser membre actiu del Partit Socialista i les seves opinions polítiques les resforçava amb visites als treballadors. Va tenir una llarga i feliç vida, morint als 88 anys d'edat. Fins avui és considerada una icona de la superació.

CAROLINE MIKKELSEN (1906-1998)

                                         
Caroline Mikkelsen va arribar a l’Antàrtida al 1935 convertint-se en la primera dona en arribar al continent gelat. L’any anterior, ella i el seu marit iniciaren l’expedició que va ser subvencionada per un comerciant important especialitzat en pesca i caça de balenes que cercava l’exploració de l’Antàrtida per trobar terres que afegir al seu país : Noruega. Al febrer de 1935 l’expedició arribà en algun lloc de l’Antàrtida i Caroline col·laborà en l’elaboració d’un petit monument commemoratiu fet de pedra , juntament amb la bandera del seu país. Així es va considerar a Mikkelsen la primera dona en arribar a l’Antàrtida (però a les illes Tryne a 5 quilòmetres del continent) encara que seria Lars Christensen, una altra dona, la considerada primera en arribar al continent antàrtic.

JEANNE BARET

Jeanne Baret va néixer al 1740 en un poble de França. A la mort del seu pare es va convertir en institutriu , del fill d'un botànic (Commerson), que li va ensenyar botànica i a preparar herbaris.
Més tard, Commerson va ser designat botànic del rei al que li varen encomanar un viatge a Terres Australs. En eixa època les dones tenien prohibit embarcar en naus de la “Marina Reial”, per la qual cosa es va canviar el nom pel de Jean Baré, es va disfressar d'home i va passar com ajudant de Commerson. Així va poder navegar per tot el globus fins donar la volta completa.
En la nau no va tenir una vida fàcil, ja que no només vestia d'home sinó també treballava com ells. Una vegada en el seu destí, pogueren exercir el treball de botànica a la zona.
Quan va morir Commerson, ella es va haver de casar amb un militar per poder tornar a França.
Quan va regressar duia més de 30 capses segellades amb 5.000 espècies de plantes, 3.000 de les quals eren noves.
Va morir a l'edat de seixanta-set anys al 1807.

ESPAI DEDICAT A LES PRIMERES DONES

MARGARET ALICE MURRAY(1863-1963)

Va néixer a l'Índia.

Va exercir de treballadora i infermera.

Més tard es va traslladar a Londres on va estudiar Egiptologia. Allà va conèixer un dels egiptòlegs més famosos : William Flinders Petrie.

També va donar classes de lingüística.

Més tard es va unir a diferents treballs d'excavació. Encara que no tenia experiència en treballs d'excavacions, aprenia molt ràpidament.

Ella va descobrir el “Osirión”, un temple dedicat a Osiris.

Al 1908 es convertí en la primera dona en llevar les benes d'una mòmia.

Es va unir al moviment de defensa dels drets de les dones.

Es dedicava a escriure però com no s'adaptava al que estava establert, sortiren rumors sobre que era bruixa. Alguns estableixen que va ser precursora de la religió nomenada “Wicca”.

Al 1921 va escriure el llibre “El culte de la bruixeria a l'Europa occidental”. Aquest llibre provocà que molts qüestionassin la seva posició com investigadora.

Va dedicar-se a l'estudi i a la pràctica de la màgia.

Va intentar mantenir-se activa fins a la fi de la seva vida.

LES JOGUINES SÓN PER TOTHOM

REPTE DE FEBRER/RETO DE FEBRERO

https://drive.google.com/file/d/1Rkxq75TUoVVid8Rwg5RqyfkcAgjZSScp/view?usp=sharing

DONES EN CIÈNCIA/MUJERES EN CIENCIA

Amb motiu de la celebració el pròxim dia 11 de febrer del "Dia de la dona i la nina en la ciència",  l'alumnat de 5è i 6è d'educació primària hem preparat aquest  treball. Esperam que us agradi
Con motivo de la celebración el próximo 11 de febrero del "Día de la mujer y la niña en la ciencia", el alumnado de 5º y 6º de educación primaria hemos preparado este trabajo. Esperamos que os guste.

TREBALL A 3R/TRABAJO DE 3º

A l'aula de 3r hem estat treballant amb les històries de "El cazo de Lorenzo" i "Por cuatro esquinitas de nada". Aquí us deixam el nostre treball.
ENLLAÇ/ENLACE

COM COMENÇAM EL DIA? ¿CÓMO EMPEZAMOS EL DÍA?

Des del  passat 30 de gener vàrem decidir començar el dia amb una salutació a la resta de persones de classe, triant entre les següents possibilitats:
Desde el pasado 30 de enero decidimos comenzar el dia con un saludo al resto de personas de la clase según sus gustos, eligiendo entre las siguientes posibilidades:

REPTE DE GENER /RETO DE ENERO

PER SABRE MÉS/PARA SABER MÁS