HELLEN KELLER

Va néixer als Estats Units. Als dinou mesos va sofrir una malaltia que la va deixar sorda, cega i incapaç de parlar. Però als set anys s'havia inventat diferents signes per comunicar-se amb la seva família. Al 1887, la seva família es va posar amb contacte amb Alexander Graham Bell, que treballava amb joves sords. La varen posar a treballar amb Anne Sullivan, qui va ensenyar-li la llengua de signes. Anne Sullivan aïllà a Helen de la resta de la família en una petita casa del jardí on va ensenyar-li en primer lloc a seguir ordres. Però el primer gran pas de Helen va ser quan es va adonar que els moviments de la mà de la seva mestra simbolitzaven l'aigua. Així començà a exigir-li a Anne Sullivan que li ensenyàs noms d'altres objectes familiars (per exemple la seva nina). Anne ensenyà Helen a pensar i parlar tocant els llavis mentre altres parlaven, sentint les vibracions i lletrejant en la palma de la seva mà. També aprengué a llegir en francès, aleman, grec i llatí en braille. Als 24 anys es va graduar “cum laude” de Radcliffe College, on Anne Sullivan havia traduït cada paraula en la seva mà, i va ser la primera persona sorda en graduar-se de la universitat. Helen , amb la seva força de voluntat, es va convertir en una gran oradora i va ser autora mundialment famosa. L'objectiu de la seva vida va ser la lluita per les persones amb diversitat funcional auditiva. Més tard va crear una organització per a la prevenció i tractament de la ceguera. Va ser membre actiu del Partit Socialista i les seves opinions polítiques les resforçava amb visites als treballadors. Va tenir una llarga i feliç vida, morint als 88 anys d'edat. Fins avui és considerada una icona de la superació.